Dimecres 17 desembre 2008
JARDÍ PLANTES MEDICINALS
Monestir de Pedralbes
C/ Baixada del Monestir, 9

La visita d'avui l'hem començat per l'exterior del Monestir. La senyoreta Ana la nostra Guia, ens ha explicat la història d'aquest gran monument d'estil gòtic situat en la ciutat de Barcelona.
Les noces d'Elisenda de Montcada amb el rei Jaime II, va donar lloc a la construcció d'aquest Monestir, que va ser inaugurat amb una missa solemne el 3 de maig de 1327, passant a ser habitat des del seu inici per una comunitat de monges Clarisses, branca femenina de l'ordre de Sant Francesc, que actualment segueixen residin.
En 1991 va ser declarat Monument Històric Artístic, des d'aquest any gestiona una part el Museu d'Història de la Ciutat, com Museu-Monestir.
L'església d'estil gòtic d'una única nau, presidida per un retaule gòtic elaborat per Jaume Huguet, cal destacar el sepulcre de la reina Elisenda.
El claustre de tres pisos, al seu voltant s'ordena el monestir, té una longitud de 40 metres amb amplis arcs aguantats per nombroses columnes, els capitells estan decorats amb emblemes dels reis d'Aragó i la casa de Montcada.
El “Jardí Medicinal”, -motiu principal de la visita -, és una recreació d'un hipotètic jardí de plantes d'ús medicinal seleccionades pel seu interès històric i documentades en els tractats de l'època medieval, com: Borratja, Donzell, Anet, Carxofera, Cilantro, Camamilla, Xicoria, Malrubí, Card marià, Camamilla romana, Milfulles, Pericó, Sàlvia romana, Herba del pastell etc., totes elles d'aplicacions curativas, diverses de les quals, segueixen sent usades en el nostre segle XXI. En la petita farmàcia hi ha exposats uns plafons que fan referència a les plantes dintre del context mèdic de l'època, la seva lectura dóna a conèixer les propietats mèdicas i curativas adequades per a cada malaltia.
Hem visitat l'artístic pessebre que reuneix una gran quantitat de dioramas recreant escenes bíbliques basades en el naixement els primers anys i últims de la vida de Jesús, tots ells amb unes figures impressionants i d'una important realització, portada a terme per l'Associació de Pesebristas de Barcelona.

La visita de hoy la hemos empezado por el exterior del Monasterio. La señorita Ana nuestra Guía, nos ha explicado la historia de este gran monumento de estilo gótico ubicado en la ciudad de Barcelona.
La boda de Elisenda de Moncada con el rey Jaime II, dio lugar a la construcción de este Monasterio, que fue inaugurado con una misa solemne el 3 de mayo de 1327, pasando a ser habitado desde su inicio por una comunidad de monjas Clarisas, rama femenina de la orden de San Francisco, actualmente siguen residiendo. En 1991 fue declarado Monumento Histórico Artístico, desde ese año gestiona una parte el Museo de Historia de la Ciudad, como Museo-Monestir.
La iglesia de estilo gótico de una única nave, esta presidida por un retablo gótico elaborado por Jaume Huguet, cabe destacar el sepulcro de la reina Elisenda.
El claustro de tres pisos, alrededor del cual se ordena el monasterio, tiene una longitud de 40 metros con amplios arcos apoyados sobre numerosas columnas, cuyos capiteles están decorados con emblemas de los reyes de Aragón y la casa de Moncada.
El “Jardín Medicinal”, -motivo principal de la visita -, es una recreación de un hipotético jardín de plantas de uso medicinal seleccionadas por su interés histórico y documentadas en los tratados de la época medieval, como: Borraja, Donzell, Eneldo, Cynara scolymus, Cilantro, Manzanilla, Achicoria, Malrubí, Cardo mariano, Manzanilla romana, Milhojas, Pericón, Salvia romana, Hierba del pastillo etc., todas ellas de aplicaciones curativas, varias de las cuales, siguen siendo usadas en nuestro siglo XXI. En la pequeña farmacia hay expuestos unos plafones que hacen referencia a las plantas dentro del contexto médico de la época, su lectura da a conocer las propiedades curativas y medicamentosas adecuadas para cada enfermedad.
Hemos visitado el artístico pesebre que reúne una gran cantidad de dioramas recreando escenas bíblicas basadas en el nacimiento los primeros años y últimos de la vida de Jesús, todos ellos con unas figuras impresionantes y de una importante realización, llevada a cabo por la Asociación de Belenistas de Barcelona.

The visit of today we have started on the outside of the monastery. Miss Ana our guide, we explained the history of this great monument of the gothic style located in the city of Barcelona.
The wedding of Elisenda Moncada with King James II, led to the construction of this Monastery, which was inaugurated with a solemn Mass on May 3 in 1327, becoming inhabited since its inception by a community of nuns Clares, branch female of the order of San Francisco, currently still reside.
In 1991 he was declared Historic-Artistic Monument, since then manages a part of the History Museum of the City as a Museum-Monestir.
The gothic church of a single ship, this is chaired by a gothic altarpiece by Jaume Huguet include the tomb of Queen Elisenda.
The three-storey cloister, around which ordered the monastery, has a length of 40 meters with large arches supported on numerous columns, whose capitals are decorated with emblems of the kings of Aragon and the house of Moncada.
The "Medicinal Garden", "main reason for the visit - it is a recreation of a hypothetical garden of medicinal plants chosen for their historic interest and documented in the treaties of medieval times, such as: Borraja, Donzell, Eneldo, Cynara scolymus, Cilantro, Manzanilla, Chicory, Malrubí, Cardo mariano, Chamomile Roman, Milhojas, Pericón, Salvia roman, Hierba del pastillo etc., all of them curative applications, several of which are still used in our twenty-first century. At the small pharmacy display are some panels that refer to plants within the medical context of the time, his reading reveals the medicinal and healing properties suitable for each disease. We have visited the artistic bethiehem that meets a lot of dioramas recreating biblical scenes based on the birth early last year of Jesus' life, all with some impressive figures and a major undertaking, conducted by the Association Pesebristas Barcelona.

Fotos: Lusama
Preu: 5,00 €
Visitants: 18 persones

+ info: lavilluis@gmail.com
Publicado por No hay comentarios:

Dimecres 10 desembre 2008
CENTRAL TÈRMICA
DE SANT ADRIÀ
Sant Adrià de Besòs

La Central Tèrmica de Sant Adrià amb les seves tres xemeneies de 200 metres d'alçada que s'aixequen enfront del litoral de Sant Adrià del Besòs des de fa més de 35 anys, són icones referents i símbol d'una Catalunya industrial.
La Tèrmica amb ocupació de 65.000 m2. , totes les seves instal·lacions han quedat totalment desfasades per l'avanç de les noves tecnologies. Actualment només està en actiu com suport d'ajuda a altres centrals, la segona caldera que funciona amb combustible a gas natural, sent el seu cost excessiu amb només una producció a ple rendiment de 350 megavats. Les noves tècniques amb menys consum, major producció i menor contaminació són més competitives, per tal motiu està previst per a l'any 2010 el seu cessament i demolició.
Els habitants de Sant Adrià convocats en referèndum el passat 23 de novembre per a dirimir el futur d'aquest bé industrial, van donar un Sí rotund a la conservació de les tres xemeneies. Des d'aquí ens unim a tan encertada decisió.
Mitjançant la passada d'un vídeo, hem vist com es realitza la producció d'energia. La senyoreta María la nostra guia, que ha atès molt professionalment als dos grups, mitjançant una esquema a gran grandària de tot el component d'una de les calderes, ens ha explicat amb gran coneixement i eloqüència tot el procés que se segueix en la fabricació d'energia: la presa del gas, els cremadors, la caldera, les turbines d'alta, mitjana i baixa pressió, refrigeració, generador, transformadors, línies de transport etc. Hem vist en ple funcionament, les turbines i el generador, la sala de control i en l'exterior, entre uns altres, les calderes (sense funcionar), filtres, càmera de decantació, canonades d'aspiració i descàrrega al mar.
Malgrat el mal temps pluja i fred, la visita ha estat molt interessant, ha valgut la pena.

La Central Térmica de Sant Adriá con sus tres chimeneas de 200 metros de altura que se levantan frente al litoral de Sant Adrià del Besòs desde hace más de 35 años, son iconos referentes y símbolo de una Cataluña industrial.
La Térmica con ocupación de 65.000 m2. , todas sus instalaciones han quedado totalmente desfasadas por el avance de las nuevas tecnologías. Actualmente sólo está en activo como soporte de ayuda a otras centrales, la segunda caldera que funciona con combustible a gas natural, siendo su coste excesivo con sólo una producción a pleno rendimiento de 350 megavatios. Las nuevas técnicas con menos consumo, mayor producción y menor contaminación son más competitivas, por tal motivo está previsto para el año 2010 su cese y demolición.
Los habitantes de Sant Adrià convocados en referéndum el pasado 23 de noviembre para dirimir el futuro de este bien industrial, dieron un Sí rotundo a la conservación de las tres chimeneas. Desde aquí nos unimos a tan acertada decisión.
Mediante el pase de un vídeo, hemos visto como se realiza la producción de energía. La señorita María nuestra guía, que ha atendido muy profesionalmente a los dos grupos, mediante una esquema a gran tamaño de todo el componente de una de las calderas, nos ha explicado con gran conocimiento y elocuencia todo el proceso que se sigue en la fabricación de energía: la toma del gas, los quemadores, la caldera, las turbinas de alta, media y baja presión, refrigeración, generador, transformadores, líneas de transporte etc. Hemos visto en pleno funcionamiento, las turbinas y el generador, la sala de control y en el exterior, entre otros, las calderas (sin funcionar), filtros, cámara de decantación, tuberías de aspiración y descarga al mar.
A pesar del mal tiempo lluvia y frío, la visita ha sido muy interesante, ha valido la pena.

The thermal power plant of Sant Adrià with its three chimneys of 200 meters in height that are erected opposite the coast of Sant Adrià del Besòs for over 35 years, are related icons and a symbol of industrial Catalonia.
Thermal with the occupation of 65,000 m2. , All its facilities were completely outdated by the advance of new technologies. Today is only active as a support aid to other plants, the second boiler that runs on natural gas for fuel, its cost with only one production to full capacity of 350 megawatts. The new techniques with less consumption, more production and less pollution are more competitive on that ground is scheduled for 2010 and cease its demolition.
The inhabitants of Sant Adrià convened in a referendum last November 23 to decide the future of this industry well, gave a resounding Yes to the conservation of the three chimneys. From here we join such a wise decision.
By moving from one video, as we have seen is the production of energy. Miss Mary our guide, which has responded very professionally to the two groups, through a scheme to large size of the entire component of one of the boilers, we have explained with great eloquence and knowledge throughout the process that continues in manufacturing Energy: the takeover of gas burners, boilers, turbines of high, medium and low pressure, refrigeration, generator, transformers, transmission lines and so on. We have seen in full operation, the turbine and generator, the control room and abroad, among others, the boilers (not working), filters, sedimentation chamber, suction and discharge pipes to the sea.
Despite the rain and cold weather, the visit has been very interesting, it was worth.

Fotos: M. Vallvé
Preu: Gratuït
Visitants: 30 persones

+ info: lavilluis@gmail.com
Publicado por No hay comentarios:

BIBLIOTECA DE CATALUNYA




















Fotos: M.Vallvé



Dimecres 26 de novembre de 2008

BIBLIOTECA DE CATALUNYA
C/ Hospital, 56


La Biblioteca de Catalunya, va ser creada en l'any 1907 com a Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans amb seu en el Palau de la Generalitat.
Actualment ubicada des de l'any 1940, com a Biblioteca de Catalunya, en un dels conjunts gòtic civil més important de Catalunya, construït a principis del segle XV, l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, cedit per l'Ajuntament de la ciutat l'any 1931 .
La primera pedra es va posar a principis de l'any 1401 en presència del rei Martí l’Humà, sota la direcció del mestre d'obres català, Guillem Abiel. En l'any 1414 van finalitzar la major part de les obres, represes un segle després amb la utilització de tècniques constructives més depurades. L'edifici consta de tres ales organitzades entorn d'un pati o claustre, amb creu en columna salomónica en el seu centre, on es respira una pau i silenci propis de l'interior que avui hem visitat.
Les tres naus de voltes gòtiques, distingides avui amb els noms de: Ponent, Llevant i Tramontana són utilitzades per a lectura, consultes vàries, accés a Internet a través de la xarxa sense fils (wifi) , tant per a investigadors, sectors de diversa professió i ciutadans en general.
El contingut de gran valor bibliogràfic i documental avalat per la seva riquesa quantitativa i qualitativa, està format per prop de tres milions de documents en diversos suports: col·leccions, manuscrits, música, reserva impresa, gravats, dibuixos, mapes, fotografies etc.
Hem passejat per diverses instal·lacions, informats per la senyoreta Gloria la nostra eloqüent acompanyant, coneixent detalls i història sobre la Biblioteca, així com sobre l'edifici i els diferents usos que ha tingut, destacant entre elles: la sala Viacrucis (Museu del Llibre Frederic Marés) i la sala Cervantina. Visita molt recomanada.


La Biblioteca de Cataluña, fue creada en el año 1907 como Biblioteca del Instituto de Estudios Catalanes con sede en el Palacio de la Generalidad
Actualmente ubicada desde el año 1940, como Biblioteca de Cataluña, en uno de los conjuntos gótico civil más importante de Cataluña, construido a principios del siglo XV, el antiguo Hospital de la Santa Cruz de Barcelona, cedido por el Ayuntamiento de la ciudad el año 1931.
La primera piedra se puso a principios del año 1401 en presencia del rey Martí l’Humà, bajo la dirección del maestro de obras catalán, Guillermo Abiel. En el año 1414 finalizaron la mayor parte de las obras, reanudadas un siglo después con la utilización de técnicas constructivas más depuradas. El edificio consta de tres alas organizadas en torno a un patio o claustro, con cruz en columna salomónica en su centro, donde se respira una paz y silencio propios del interior que hoy hemos visitado.
Las tres naves de bóvedas góticas, distinguidas hoy con los nombres de: Poniente, Levante y Tramontana son utilizadas para lectura, consultas varias, acceso a Internet a través de la red sin hilos (wifi) , tanto para investigadores, sectores de diversa profesión y ciudadanos en general.
El contenido de gran valor bibliográfico y documental avalado por su riqueza cuantitativa y cualitativa, está formado por cerca de tres millones de documentos en diversos soportes: colecciones, manuscritos, música, reserva impresa, grabados, dibujos, mapas, fotografías etc. Hemos paseado por diversas instalaciones, informados por la señorita Gloria nuestra elocuente acompañante, conociendo detalles y historia sobre la Biblioteca, así como sobre el edificio y los diferentes usos que ha tenido, destacando entre ellas: la sala Vía crucis (Museo del Libro Frederic Marés) y la sala Cervantina. Visita muy recomendada.


The Library of Catalonia, was created in 1907 as a library of the Institute of Catalan Studies based in the Palace of the Generalitat.
Currently located since 1940, as the Library of Catalonia, one of the most important gothic civil de Catalunya, built at the beginning of the fifteenth century, the old Hospital de la Santa Cruz de Barcelona, hired by the Municipality of the city the year 1931.
The first stone was placed at the beginning of the year 1401 in the presence of King Martí l'Humà, under the leadership of the Catalan master builder, Guillem Abiel. The year 1414 ended most of the works, resumed after a century with the use of building techniques, more refined. The building consists of three wings organized around a courtyard or cloister, with a cross in column Solomonic in its center, where he breathes peace and quiet inside themselves that today we have visited.
The three naves of gothic vaults, today with distinguished names: Poniente, Levante and Tramontana are used to reading, several consultations, access to the Internet through the wireless network (WiFi), both for researchers, from different professions and sectors citizens in general.
The content of valuable bibliographic and documentary backed by its wealth quantitatively and qualitatively, is made up of nearly three million documents in various media: collections, manuscripts, music, book printed, prints, drawings, maps, photographs and so on.
We walked for a variety of facilities, informed by Miss Gloria telling our companion, with knowledge of history and details about the Library and on the building and the different uses it has had, highlighting among them: the room Via Crucis (Museo del Libro Frederic Marés ) and the room Cervantina. Visit highly recommended.

Visitants: 22 persones
Preu: Gratuït
+ info: lavilluis@gmail.com
Publicado por No hay comentarios:

CASTELL CARTOIXA DE VALLPARADIS












Fotos: M.Vallvé



Dimecres 12 de novembre de 2008

CASTELL CARTOIXA DE VALLPARADIS
Terrassa
C/ Salmeron, s/n.


Avui hem visitat el Castell Cartoixa de Vallparadís.
La documentació medieval trobada de principis del segle XII, fa referència a la construcció d'una fortificació prop del torrent Vallparadís, quan Berenguer Sanlá i la seva esposa Ermesinda, van comprar al comte de Barcelona Ramón Berenguer III, unes terres per a construir la seva residència senyorial. El castell de Vallparadís pertany a aquesta família fins al segle XIV.
En l'any 1344, va ser cedit per Blanca de Centelles i de Saurina a uns monjos cartuxans procedents de Escaladei i de la seva filial en Sant Pol de Mar.
Es van fer importants reformes per a adaptar l'edifici als seus nous ocupants, església, sala capitular, claustre, cel·les, etc., el castell va ser convertit en monestir.
Com Cartoixa va subsistir fins al segle XV. En l'any 1413 la comunitat es va traslladar a Tiana, cartoixa de Montalegre. Aquest mateix any va passar a les mans dels carmelites de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, fins al mateix segle XV.
En l'any 1423 va ser adquirida per Jofre de Sentmenat. Els Sentmenat van ser els senyors fins al segle XIX.
En l'any 1830 aquest territori va passar sota la jurisdicció del municipi de Terrassa. L'antic castell, convertit en mas, va ser adquirit en 1852 per la família Mauri, sent declarat monument històric l'any 1944.
L'any 1947, els Mauri ho van cedir a l'Ajuntament de la ciutat Es va realitzar la seva restauració i reconstrucció amb la intenció de situar el museu de la ciutat, com a tal, va ser inaugurat l'any 1959 .
En el Museu trobem objectes i exposicions d'interès sobre la història de Terrassa, des de la prehistòria fins als nostres dies.


Hoy hemos visitado el Castillo Cartuja de Vallparadís.
La documentación medieval encontrada de principios del siglo XII, hace referencia a la construcción de una fortificación cerca del torrente Vallparadís, cuando Berenguer Sanlá y su esposa Ermesinda, compraron al conde de Barcelona Ramón Berenguer III, unas tierras para construi su residencia señorial. El castillo de Vallparadís pertenece a esta familia hasta el siglo XIV.
En el año 1344, fue cedido por Blanca de Centelles y de Saurina a unos monjes cartujos procedentes de Escaladei y de su filial en San Pol de Mar.
Se hicieron importantes reformas para adaptar el edificio a sus nuevos ocupantes, iglesia, sala capitular, claustro, celdas, etc., el castillo fue convertido en monasterio.
Como Cartuja subsistió hasta el siglo XV. En el año 1413 la comunidad se trasladó a Tiana, cartuja de Montealegre. Este mismo año pasó a manos de los carmelitas del Hospital de la Santa Cruz de Barcelona, hasta el mismo siglo XV.
En el año 1423 fue adquirida por Jofre de Sentmenat. Los Sentmenat fueron los señores hasta el siglo XIX.
En el año 1830 este territorio pasó bajo la jurisdicción del municipio de Terrassa.
El antiguo castillo, convertido en cortijo, fue adquirido en 1852 por la familia Mauri, siendo declarado monumento histórico el año 1944.
El año 1947, los Mauri lo cedieron al Ayuntamiento de la ciudad, que realizó su restauración y reconstrucción con la intención de ubicar el museo de la ciudad, como tal, fue inaugurado el año 1959.
En el Museo encontramos objetos y exposiciones de interés sobre la historia de Tarrasa, desde la prehistoria hasta nuestros días.

Today we have visited the Castle Cartuja Vallparadís.
The medieval documents found at the beginning of the twelfth century, refers to the construction of a fortification near the torrent Vallparadís when Berenguer Sanlá Ermesinde and his wife, bought the Count of Barcelona Ramon Berenguer III, some land to build their manorial residence. Vallparadís The castle belongs to this family until the fourteenth century.
In the year 1344, was hired by Blanca Centelles and Saurina about Carthusian monks from Escaladei and its subsidiary in San Pol de Mar.
There were significant reforms to adapt the building to its new occupants, church, chapter house, cloisters, cells, and so on., The castle was turned into a monastery. As Cartuja survived until the fifteenth century. In the year 1413 the community moved to Tiana, Carthusian of Montealegre. Earlier this year passed into the hands of the Carmelites of the Hospital de la Santa Cruz de Barcelona, until the fifteenth century.
The year 1423 was acquired by Jofre of Sentmenat. The Sentmenat were the lords until the nineteenth century.
In the year 1830 this territory fell under the jurisdiction of the municipality of Terrassa.
The ancient castle, turned into cottage, was acquired in 1852 by the family Mauri, being declared a historic monument by the year 1944.
The year 1947, Mauri gave it to City Hall, which made its restoration and reconstruction in an attempt to locate the museum in the city, as such, was opened by the year 1959.
In the museum we find objects of interest and exhibits on the history of Terrassa, from prehistory to the present day.

Visitants: 31 persones
Preu: Hostessa 2 €
Publicado por No hay comentarios:

CASA AYMAT

casa aymat













Dimecres 29 de octubre de 2008

CASA AYMAT
Sant Cugat del Vallès
C/ Villá, 68


Desafiant les inclemències del temps, pluja i fred, ens hem desplaçat mitjançant els FGC.a Sant Cugat del Vallés per a visitar el Museu Casa Aymat .
Tomás Aymat (Tarragona 1891-Sant Cugat del Vallés 1944), va ser partícip del desenvolupament de l'art tèxtil a Catalunya, creador d'algunes de les obres més importants del tapís contemporani, conegudes en diverses exposicions, a nivell nacional i internacional.
Al llarg del recorregut ens han explicat la història de la manufactura, amb petits apunts tècnics sobre el tapís i les catifes, que de manera sintetitzada detallem:
El Tapís, l'artista o “cartonnier” realitzava l'esbós de l'obra, fent a mida natural una còpia del mateix, que servia per a guiar la seva realització, es preparava el teler i tot l'element necessaris per a dur a terme el treball creatiu, fils, colorit etc.
L'especialista realitzador, controlava mitjançant un mirall la perfecció del treball ja que el tapís es teixia per la part posterior.
Una vegada acabada l'obra, es treia del teler es tallava l'ordit de dalt i de baix i es lligaven els fils de dos en dos per a evitar el d’escorriment del teixit.
La Catifa, la matèria primera (llana) es rebia ja filada, -únic procés que no es realitzava en la factoria-, les madeixes de llana es traslladaven a la secció de tintat situada en el soterrani de l'edifici, on es disposava de 4000 gammes de colorit per a aplicar als fils. S'escollia un model de dibuix, es realitzava una còpia a escala real de la catifa, com referent per a fer a la vegada una còpia quadriculada amb coloració en paper vegetal, que servia com guia perquè les treballadores comencessin a teixir, tenien molt en compte la quantitat de nusos per decímetre quadrat a realitzar, fet que determinava la categoria de la catifa.
Una vegada acabada es tallaven els fils de l'ordit per a treure la catifa i es nuaven perquè no es desfessin, es passava per un procés de ventilació per aire i aspirat, quedant així, preparada per al seu embalatge i destinació.

Desafiando las inclemencias del tiempo, lluvia y frío, nos hemos desplazado mediante los FGC.a San Cugat del Vallés para visitar el Museo Casa Aymat .
Tomás Aymat (Tarragona 1891-San Cugat del Vallés 1944), fue partícipe del desarrollo del arte textil a Cataluña, creador de algunas de las obras más importantes del tapiz contemporáneo, conocidas en diversas exposiciones, a nivel nacional e internacional.
A lo largo del recorrido nos han explicado la historia de la manufactura, con pequeños apuntes técnicos sobre el tapiz y las alfombras, que de manera sintetizada detallamos:
El Tapiz, el artista o “cartonnier” realizaba el bosquejo de la obra, haciendo a medida natural una copia del mismo, que servia para guiar su realización, se preparaba el telar y todo el elemento necesarios para llevar a término el trabajo creativo, hilos, colorido etc.
El especialista realizador, controlaba mediante un espejo la perfección del trabajo ya que el tapiz se tejía por la parte posterior.
Una vez terminada la obra, se sacaba del telar se cortaba el urdimbre de arriba y de abajo y se ataban los hilos de dos en dos para evitar el descorrimiento del tejido.
La Alfombra: la materia prima (lana) se recibía ya hilada, -único proceso que no se realizaba en la factoría-, las madejas de lana se trasladaban a la sección de tintado ubicada en el sótano del edificio, donde se disponía de 4000 gamas de colorido para aplicar a los hilos. Se escogía un modelo de dibujo, se realizaba una copia a escala real de la alfombra, como referente para hacer a su vez una copia cuadriculada con coloración en papel vegetal, que servia como guía para que las trabajadoras empezaran a tejer, tenían muy en cuenta la cantidad de nudos por decímetro cuadrado a realizar, hecho que determinaba la categoría de la alfombra.
Una vez terminada se cortaban los hilos del urdimbre para sacar la alfombra y se anudaban para que no se deshicieran, se pasaba por un proceso de aireado y aspirado, quedando así ya preparada para su embalaje y destinación.

Defying the weather, rain and cold, we moved through the FGC. a San Cugat del Valles to visit the Museum Casa Aymat.
Thomas Aymat (Tarragona 1891-San Cugat del Valles 1944) was involved in the development of textile art in Catalonia, creator of some of the most important works of contemporary tapestry, known in various exhibitions, nationally and internationally.
Along the route we have explained the history of manufacturing, with minor technical notes on the carpet and rugs, which summarizes detail:
The Tapestry, the artist or "cartonnier" carried out the outline of the work, doing as natural a copy of it, which served to guide its implementation, preparation of the loom and all the elements needed to complete the creative work, threads, And so colourful etc.
The specialist maker, controlled by a perfect mirror of work because the tapestry is texture from the back. Once the work was took out of the loom the fabric was cut above and below and the threads are tied in pairs to avoid dismantle tissue.
Carpet, the raw material (wool) was received and spun, single-process that was not done in the factory, the skeins of wool moved to the section of tinted located in the basement of the building, which was available ranges of 4000 colour applied to the threads. It was chosen by drawing a model, was offered a full-scale copy of the carpet, as regards to turn a gridded with colour copy paper plant, which served as a guide for working women began to weave, they were very much in mind the number of knots per square decimetre to perform, a fact which determined the category of the carpet.
Once you are finished cutting the warp threads to remove the carpet and it ties so it does not rid, is going through a process of airy and sucked, thereby ready for packaging and destination.

Visitants: 22 persones
Preu: 3,00 €
Publicado por No hay comentarios:

REFUGI 307























Dimecres 15 de octubre de 2008

REFUGI 307
C/ Nou de la Rambla, 169

El refugi 307, situat en el barri de Poble Sec, és el testimoniatge d'un dels fets més significatius de la guerra civil espanyola.
Ens han acompanyat en la visita, les senyoretes Mamin i Leila que amb gran eloqüència i professionalitat ens han explicat les vivències de molts dels veïns, que àdhuc avui habiten en el barri, van participar en la construcció i van usar el Refugi per a protegir-se.
Barcelona va ser la primera ciutat de la República que va sofrir els bombardejos aeris, el primer el dia 16 de Març de 1937 (màquines de matar-Savoies S-79) enviades pel dictador italià Benito Mussolini. Anteriorment el dia 13 de Febrer de 1937, havia rebut el primer bombardeig naval pel creuer italià “Eugenio Savoia” que va afectar la part alta de la ciutat i la fàbrica de material aeronàutic “Elizalde” El dia 16 de març de l938 (segon bombardeig, just un any després) passades les deu de la nit les sirenes advertien del perill imminent de bombardeig, la por es va fer realitat al sentir-se la remor dels avions en la foscor. Barcelona va ser bombardejada, de forma salvatge i indiscriminada, atacant la població civil durant tres llargs dies, sofrint un total de dotze atacs aeris, ocasionant més de mil tres-centes víctimes i ferides més de dues mil, totes elles innocents. Aquest indiscriminat i salvatge atemptat amb la finalitat de castigar, va violar les lleis internacionals, contra els drets humans de la població civil. Fa més de 70 anys, però no es pot oblidar.
Després dels primers bombardejos es va veure que l'ocupació en massa dels subterranis del metre i ferrocarril, era insuficient i es cap a necessari la construcció de més resguards. Es van construir 1400 refugis repartits per tota la ciutat per a emparar una població de 100.000 persones. Els ciutadans, dones, nens i persones majors, en el seu defensa i assessorats per La Junta de Defensa Passiva de la Generalitat de Catalunya, van assumir la seva construcció, excavant amb l'ajuda de pics i pales, úniques eines utilitzades per a penetrar en el subsòl.
El refugi 307 un dels més grans i millor realitzats -ho diuen els entesos- ,tenia una capacitat per a albergar unes 2000 persones, els primer metres del traçat de galeria ( galeria de mina recoberta de maons ceràmics i reforç en la part superior amb volta a la catalana ) es va fer en ziga zaga per a protecció de la metralla de les explosions, disposava: de càmeres higièniques situades en l'entrada, de guarderia per a recolliment dels nens, infermeria, bancs de fusta adossats als costats de les parets per a la comoditat dels refugiats mentre esperaven el cessament del perill aeri, aigua d'una font natural, la il·luminació es realitzava amb llums de petroli.
En el recinte exterior s'han habilitat uns plafons amb fotografies i escrits que rememoren els esdeveniments d'aquella pacient i sempre heroica resistència civil, reconeguda, admirada i respectada més enllà de les nostres fronteres.
En plena batalla d'Anglaterra en l'any 1940, el premier Winston Churchill va demanar als ciutadans britànics la mateixa resistència que havia demostrat tenir el poble de Barcelona.

El refugio 307, situado en el barrio de Poble Sec, es el testimonio de uno de los hechos más significativos de la guerra civil española.
Nos han acompañado en la visita, las señoritas Mamen y Leila que con gran elocuencia y profesionalidad nos han explicado las vivencias de muchos de los vecinos, que aun hoy, habitan en el barrio participaron en la construcción y usaron el Refugio para protegerse.
Barcelona fue la primera ciudad de la República que sufrió los bombardeos aéreos, el primero el día 16 de Marzo de l937 (máquinas de matar-Savoies S-79) enviadas por el dictador italiano Benito Mussolini. Anteriormente el 13 de Febrero de 1937, había recibido el primer bombardeo naval por el crucero italiano"Eugenio de Savoia" que afectó la parte alta de la ciudad y la fábrica de material aeronáutico "Elizalde"
El día 16 de marzo de l938 (segundo bombardeo, justo un año después), pasadas las diez de la noche las sirenas advertían del peligro inminente de bombardeo, el miedo se hizo realidad al sentirse el rumor de los aviones en la oscuridad. Barcelona fue bombardeada de forma salvaje e indiscriminada, atacando a la población civil durante tres largos días, sufriendo un total de doce ataques aéreos, ocasionando más de mil trescientas víctimas y heridas más de dos mil, todas ellas inocentes. Este indiscriminado y salvaje atentado con el fin de castigar, violó las leyes internacionales, contra los derechos humanos de la población civil. Hace más de 70 años, pero no se puese olvidar.
Después de los primeros bombardeos se vio que la ocupación en masa de los subterráneos del metro y ferrocarril, era insuficiente y se hacia necesario la construcción de más resguardos. Se construyeron 1400 refugios repartidos por toda la ciudad para amparar una población de 100.000 personas. Los ciudadanos, mujeres, niños y personas mayores, en su defensa y asesorados por La Junta de Defensa Pasiva de la Generalidad de Cataluña, asumieron su construcción, excavando con la ayuda de picos y palas, únicas herramientas utilizadas para penetrar en el subsuelo
El refugio 307 uno de los más grandes y mejor realizados -lo dicen los entendidos- ,tenía una capacidad para albergar unas 2000 personas, los primeros metros del trazado de galería ( galería de mina recubierta de ladrillos cerámicos y refuerzo en la parte superior con vuelta a la catalana ) se hizo en zigzag para protección de la metralla de las explosiones, disponía de: cámaras higiénicas situadas en la entrada, guardería para recogimiento de los niños, enfermería, bancos de madera adosados a los lados junto a las paredes para la comodidad de los refugiados mientras esperaban el cese del peligro aéreo, agua de una fuente natural, iluminación que se realizaba con lámparas de petróleo.
En el recinto exterior se han habilitado unos plafones con fotografías y escritos que rememoran los acontecimientos de aquella paciente y siempre heroica resistencia civil, reconocida, admirada y respetada más allá de nuestras fronteras.
En plena batalla de Inglaterra en el año 1940, el premier Winston Churchill pidió a los ciudadanos británicos la misma resistencia que había demostrado tener el pueblo de Barcelona.

The shelter 307, located in the neighborhood of Poble Sec, is the testimony of one of the most significant events of the Spanish Civil War.
We were accompanied on the visit, the ladies Mamen and Leila that with great eloquence and professionalism we have explained the experiences of many of the neighbors, who still live in the neighborhood, participated in construction Refuge and used them to protect themselves.
Barcelona was the first city in the Republic who suffered the bombing, the first day on March 16, 1937 (killing machines-Savoie S-79) sent by Italian dictator Benito Mussolini. Earlier on February 13, 1937, had received the first naval bombardment by the Italian cruise ship "Eugenio Savoia" that hit the upper part of the city and the factory of aeronautical equipment "Elizalde".
The day March 16 in l938 (second bombing, just a year later) past ten in the evening the sirens warning of the imminent danger of bombing, fear became a reality to feel the buzz of aircraft in the dark. Barcelona was bombed, so savage and indiscriminate, attacking the civilian population for three long days, suffering a total of twelve air attacks, causing more than three hundred thousand victims and injured more than two thousand, all of them innocent. This savage and indiscriminate bombing in order to punish, violated international laws, human rights abuses of civilians. For over 70 years, but can not be forgotten.
After the first bombing was that the occupation of the massive underground subway and rail, was insufficient and needed to build more shelters. 1400 shelters were built throughout the city to protect a population of 100,000 people. Citizens, women, children and elderly, in their defense and advised by the Board of Passive Defense of the Generalitat of Catalonia, made its construction, digging with the help of picks and shovels, the only tools used to penetrate underground.
The shelter 307 one of the largest and best-performed what they say the knowledgeable, had a capacity to house about 2000 people, the first meters of the layout of galleries (mine galleries covered with bricks and reinforced at the top returning the Catalan) was done in zigzag for protection of shrapnel from the blasts, have hygienic cameras located at the entrance to nursery recollection of the children, nursing, wooden benches attached to the sides along the walls for comfort of the refugees while awaiting the cessation of the danger air, water from a natural source, the lighting was done with oil lamps.
In the outdoor have been a few panels with pictures and writings that are reminiscent of the events that patient and always heroic civil resistance, recognized, admired and respected beyond our borders.
In full battle for England in 1940, the premier Winston Churchill called the British people the same resistance that had shown the people of Barcelona.

Visitants: 21 persones
Preu: 3,00 €






Publicado por No hay comentarios:

PASTAS GALLO

fotos: M.Vallvé









Dimecres 11 Juny 2008

PASTAS GALLO S.A.
GRANOLLERS
Polígon Industrial Congost


Els inicis de l'empresa s'originen en l'any 1946 quan el senyor Josep Espona va habilitar una farinera a Rubí (Barcelona).
Coneixedor de la recepta de la pasta basada en el blat dur, la va transferir al seu negoci convertint-se en el primer fabricant de sémola d'Espanya comercialitzant la marca “Sémolas Espona”.
En l'any 1961 per exigències del mercat es va constituir l'empresa Productes Alimentaris Gallo S.L., en l'actualitat Gallo S.A. amb fàbriques a Badajoz, Esparraguera, Còrdova, La Corunya i Granollers (la qual avui hem visitat).
El Grup Gallo, empresa dirigida per la família Espona, lidera el mercat nacional, fabrica per a altres empreses i exporta als cinc continents.
La visita ha estat comentada per personal de l'empresa, sobre tots els processos, “totalment automatitzats” necessaris per a la bona qualitat en la producció de la pasta, des del mòlt fins l'embassat i el magatzematge Intel·ligent un de 8 pisos i l'altre de 13, ordenat per productes i disposant a l'efecte de caducitat que el primer que entra és el primer que surt.
Ha estat una visita molt interessant i agraïm l'obsequi que totes les persones hem rebut

Los inicios de la empresa se originan en el año 1946 cuando el señor José Espona habilitó una harinera en Rubí (Barcelona).
Conocedor de la receta de la pasta basada en el trigo duro, la transfirió a su negocio convirtiéndose en el primer fabricante de sémola de España comercializando la marca “Sémolas Espona”.
En el año 1961 por exigencias del mercado se constituyó la empresa Productos Alimenticios Gallo S.L., en la actualidad Gallo S.A., tiene fábricas en Badajoz, Esparraguera, Córdoba, A Coruña i Granollers (la que hoy hemos visitado).
El Grupo Gallo, empresa dirigida por la familia Espona, lidera el mercado nacional, fabrica para otras empresas y exporta a los cinco continentes.
La visita ha sido comentada por personal de la empresa sobre todos los procesos, “totalmente automatizados” necesarios para la buena calidad en la producción de la pasta, desde el molido hasta el embasado y el almacenaje Inteligente uno de 8 pisos y otro de 13, ordenado por productos y disponiendo a efectos de caducidad que lo primero que entra es lo primero que sale.
Ha sido una visita muy interesante y agradecemos el obsequio que todas las personas hemos recibido.

The beginnings of the company originated in 1946 when Mr Joseph Espona enable a flour in Ruby (Barcelona). Knowing the recipe for pasta based on durum wheat, transferred its business to becoming the first manufacturer of Spain meal of the mark to market "Espona meal."
In the year 1961 by market demands the company was formed Foodstuffs SL Gallo, Gallo SA at present, has factories in Badajoz, Esparraguera, Cordoba, La Coruña i Granollers (which today we visited).
The Group Gallo, a company run by the family Espona, leads the domestic market, manufactures for other companies and exported to five continents.
The visit has been commented on by company staff on all processes, "fully automated" necessary for good quality in the production of pasta, from the ground until Embase and Intelligent Storage one of 8 floors and another 13, ordered by products and providing for the purposes of forfeiture that the first thing that comes is the first thing that comes out.
It was a very interesting visit and appreciate the gift that all people have received.

Visita preu: Gratuït
Autocar preu: 6,50 €
Visitants-47 persones
Publicado por No hay comentarios:

TORRE AGBAR




















Dissabte 7 de Juny de 2008

TORRE AGBAR
Av.Diagonal, 211

Torre Agbar, un espectacular gratacel d'alta tecnologia coronat per una cúpula d'acer i cristall, dissenyat per l'internacionalment reconegut arquitecte francès Jean Nouvel, i l'equip barceloní d'arquitectes b 720, amb la col·laboració de l'empresa d'enginyeria domòtica Grepo, està situat en la plaça de Les Glòries, i obre la porta d'entrada del nou districte tecnològic de Barcelona: el 22@bcn.
Es va iniciar la seva construcció en l'any 2001 i fou oficialment inaugurat el 16 de setembre de 2005 en presència de les seves majestats els Reis d'Espanya i altres autoritats. Des del seu inici, ha rebut diversos noms populars, que remeten a la seva forma cilíndrica, com obús, guèiser, supositori, cogombre etc. L'arquitecte francès assegurava que la forma de l'edifici estava inspirada en el llegat arquitectònic d'Antoni Gaudí i les suaus formes de la muntanya de Montserrat.
Té 142 metres d'altitud que acullen 38 plantes a nivell de sòl més 4 soterrades, els fonaments són una prolongació subterrània de la torre que equivalen a l'alçada de 12 plantes. L'edifici esta format de dos cilindres ovalats no concèntrics, les escales, els ascensors de servei i les instal·lacions de servei estan situats en el nucli del gratacel.
Per als 50.500 metres quadrats construïts, es van fer ús de 25.000 metres cúbics de formigó i 250.000 quilos d'acer.
La bona posada en marxa d'una arquitectura sostenible i eficaç quant a l'energia, permet utilitzar els avantatges de les condicions climàtiques per a mantenir els requeriments mínims i augmentar la qualitat de vida, l'orientació de l'edifici permet que els raig del sol a través de les més de 4500 finestres contribueixi a la calefacció i al mateix temps aquestes finestres proporcionin una ventilació natural. Per a l'aire condicionat i la calefacció de l'edifici es va instal·lar un sistema VRV amb 27 “zones climàtiques” diferenciats a cada planta, regulat per un sistema central que optimitza els requeriments, depenent de les temperatures exteriors i de l'ocupació de les oficines.
La façana està coberta per 59.619 làmines de vidre transparent i translúcid que conformen la pell del gratacel, unes opaques i altres clares, tenen fins a 17 graus d'inclinació per a poder-les graduar en funció de la llum i temperatura, aquestes làmines són controlades per un ordinador capaç de projectar combinacions de 16 milions de tonalitats i oferir un espectacle singular de colors. També en la façana hi ha instal·lats uns 4000 dispositius lluminosos amb tecnologia LED que permeten crear imatges al voltant del perímetre cilíndric.
L'edifici és propietat de la Immobiliària Layetana, la seva construcció va costar 132 milions d'euros i el Grup Agbar ho té llogat amb una posterior opció de compra.
La visita, guiada per la senyoreta Ana, que amb gran professionalitat ha atès els 4 grups, s'ha desenvolupat en els espais següents: l'Auditori amb capacitat per a 316 persones situat en la planta soterrani. Planta 2ª, oficina amb una superfície útil de 817,81 metres quadrats sense columnes totalment diàfana, sense cables visibles, amb mobiliari i decoració personalitzada i que s'organitza al voltant del nucli central de formigó. Planta 15ª, cafeteria d'ús exclusiu per al personal operant en l'edifici amb taules i cadires de disseny personalitzat. Planta 33ª, la més elevada, tota d'acer i cristall, destinada a mirador, oferint al visitant una insòlita vista de la ciutat.

Torre Agbar, un espectacular rascacielos de alta tecnología coronado por una cúpula de acero y cristal, diseñado por el internacionalmente reconocido arquitecto francés Jean Nouvel, y el equipo barcelonés de arquitectos b 720, con la colaboración de la empresa de ingeniería domótica Grepo, está situado en la plaza de Las Glorias, y abre la puerta de entrada del nuevo distrito tecnológico de Barcelona: el 22@bcn.
Se inició su construcción en el año 2001 y fue oficialmente inaugurado el 16 de septiembre de 2005 en presencia de sus majestades los Reyes de España y otras autoridades. Desde su inicio, ha recibido diversos nombres populares, que remiten a su forma cilíndrica, como obús, géiser, supositorio, pepino etc. El arquitecto francés aseguraba que la forma del edificio estaba inspirada en el legado arquitectónico de Antonio Gaudí y las suaves formas de la montaña de Montserrat.
Tiene 142 metros de altura que acogen 38 plantas a nivel de suelo más 4 en el sótano, sus cimientos son una prolongación subterránea de la torre que equivalen a la altura de 12 plantas. El edificio esta formado de dos cilindros ovalados no concéntricos, las escaleras, los ascensores de servicio y las instalaciones de servicio están situados en el núcleo del rascacielos.
Para los 50.500 metros cuadrados construidos, se emplearon 25.000 metros cúbicos de hormigón y 250.000 kilos de acero.
La buena puesta en marcha de una arquitectura sostenible y eficaz, en cuanto a la energía, permite utilizar las ventajas de las condiciones climáticas para mantener los requerimientos mínimos y aumentar la calidad de vida, la orientación del edificio permite que los rayos del sol a través de las más de 4500 ventanas contribuya a la calefacción y al mismo tiempo estas ventanas proporcionen una ventilación natural. Para el aire acondicionado y la calefacción del edificio se instaló un sistema VRV con 27 “zonas climáticas” diferenciados a cada planta, regulado por un sistema central que optimiza los requerimientos dependiendo de las temperaturas exteriores y de la ocupación de las oficinas.
La fachada está cubierta por 59.619 láminas de vidrio transparente y translúcido que conforman la piel del rascacielos, unas opacas y otras claras, tienen hasta 17 grados de inclinación para poderlas graduar en función de la luz y temperatura, estas láminas son controladas por un ordenador capaz de proyectar combinaciones de 16 millones de tonalidades y ofrecer un espectáculo singular de colores. También en la fachada hay instalados unos 4000 dispositivos luminosos con tecnología LED que permiten crear imágenes alrededor del perímetro cilíndrico.
El edificio es propiedad de la Inmobiliaria Layetana, su construcción costó 132 millones de euros y el Grupo Agbar lo tiene alquilado con una posterior opción de compra.
La visita, guiada por la señorita Ana, que con gran profesionalidad ha atendido los 4 grupos, se ha desarrollado en los espacios siguientes: el Auditorio con capacidad para 316 personas situado en la planta sótano. Planta 2ª, oficina con una superficie útil de 817,81 metros cuadrados sin columnas totalmente diáfana, sin cables visibles, con mobiliario y decoración personalizada y que se organiza alrededor del núcleo central de hormigón. Planta 15ª, cafetería de uso exclusivo para el personal operante en el edificio con mesas y sillas de diseño personalizado. Planta 33ª, la más elevada, toda de acero y cristal, destinada a mirador, ofreciendo al visitante una insólita vista de la ciudad.

Agbar Tower, a spectacular high-tech skyscraper topped by a dome of steel and glass, designed by the internationally renowned French architect Jean Nouvel, and the Barcelona team of architects b 720, with the collaboration of the engineering firm domotics Grepo, is located in the Plaza Las Glorias, and opens the front door of the new technological district of Barcelona: 22@bcn.
It began its construction in 2001 and was officially opened on September 16, 2005 in the presence of Their Majesties the King and Queen of Spain and other authorities. Since its inception, has received several popular names, which refer to its cylindrical shape, as a howitzer, geyser, suppository, cucumber and so on. The French architect claimed that the shape of the building was inspired by the architectural legacy of Antonio Gaudi and mild forms of the mountain of Montserrat.
It has 142 meters high hosting 38 plants to ground level plus 4 in the basement, its foundations are an extension of the underground tower equivalent to the height of 12 floors. The building consists of two concentric cylinders not oval, stairways, elevators service and service facilities are located in the heart of skyscrapers.
For built 50,500 square meters, were used 25,000 cubic meters of concrete and 250,000 pounds of steel.
Good implementation of a sustainable and efficient architecture, in terms of energy, allows you to use the advantages of climatic conditions to maintain the minimum requirements and increase the quality of life, the orientation of the building allows the sun's rays through of the more than 4500 windows contribute to the heating and at the same time these windows provide natural ventilation. For air conditioning and heating of the building was installed a system VRV with 27 "climatic zones" distinct to each plant, governed by a central system that optimizes the requirements depending on outside temperatures and occupation of the offices.
The facade is covered by 59,619 sheets of translucent and transparent glass that form the skin of skyscrapers, some other clear and opaque, have up to 17 degrees inclination to graduate depending on light and temperature, these plates are controlled by a computer capable combinations of projecting 16 million tones and offer a unique spectacle of color. Also in the facade are installed about 4000 lights with LED technology devices that create images around the perimeter cylindrical.
The building is owned by the Real Estate Layetana, its construction cost 132 million euros and the Agbar Group has leased with an option to buy later.
The tour by Miss Anna, who has served with great professionalism the 4 groups, has developed in the following areas: the auditorium with a capacity of 316 people located in the basement floor. 2 nd Floor, office with a usable area of 817.81 square metres without columns completely clear, without visible wires, with custom furniture and decoration and that is organized around the central core of concrete. 15 th Floor, cafeteria exclusive use for staff operating in the building with tables and chairs custom look. Plant 33 meetings, the highest, all steel and glass designed to viewpoint, offering the visitor an unusual view of the city.

Visitants: 108 persones
Preu: Gratuït














Publicado por No hay comentarios:

ANTIGA CASA DE LA CONVALESCÈNCIA

Fotos: Google












Dijous 29 Maig 2008

ANTIGA CASA DE LA CONVALESCÈNCIA
SEU DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
C/ Carme, 47

Avui hem visitat La Casa de la Convalescència de Sant Pau, seu històrica i actual de l'Institut d'Estudis Catalans, magnífic i emblemàtic edifici d'estil barroc, considerat un dels conjunts més reeixits de l'art català del segle XVII. Va Ser construït entre els anys 1629 i 1680, gràcies als llegats de Lucrecia de Gualba, Victòria Astor, Helena Soler, Pau Ferran i altres, destinat a la convalescència dels malalts del veí Hospital de la Santa Creu.
L'Institut d’Estudis Catalans va néixer el mes de juny de l'any 1907, fundat per Enric Prat de la Riva i altres intel·lectuals, entre ells: Antoni Rubió i Lluch, nomenat president, Joseph Pijoan i Soteres, nomenat secretari. L'objectiu de l'Institut era i segueix sent el restabliment i organització de tot el referent a la cultura genuïnament Catalana. Malgrat l'asfíxia política i ostracisme viscut en algunes etapes des de la seva fundació, el treball dels seus membres s'ha caracteritzat per el rigor científic, el patriotisme i la obertura acadèmica, i així segueix mantenint la seva perseverança fins als nostres dies.
El recorregut per diverses estades, les pintures de la capella i el quadre de l'altar, el gran pati i l'estàtua de San Pau que ho presideix, el claustre amb detalls ornamentales de gran bellesa, el jardí elevat de Mercè Rodoreda, les ceràmiques pintades de Llorenç Passoles destacant la seva excepcional obra “El cicle de la vida de Sant Pau" i altres elements ornamentales, documentat tot amb les explicacions de la sra. Maria Rosa Ballester, -la nostra cordial acompanyant- ha estat una visita amb àmplia informació històrica, instructiva i recomanable.

Hoy hemos visitado La Casa de la Convalecencia de San Pablo, sede histórica y actual del Instituto de Estudios Catalanes, magnífico y emblemático edificio de estilo barroco, considerado uno de los conjuntos más exitosos del arte catalán del siglo XVII. Fue construido entre los años 1629 y 1680, gracias a los legados de Lucrecia de Gualba, Victoria Astor, Helena Soler, Pau Ferran y otros, destinado a la convalecencia de los enfermos del vecino Hospital de la Santa Cruz.
L'Institut d’Estudis Catalans nació el mes de junio del año 1907, fundado por Enric Prat de la Riva y otros intelectuales entre ellos Antoni Rubió i Lluch, nombrado presidente, Joseph Pijoan i Soteres, nombrado secretario. El objetivo del Instituto era y sigue siendo el restablecimiento y organización de todo lo referente a la cultura genuinamente catalana . Pese a la asfixia política y ostracismo vivido en algunas etapas desde su fundación, el trabajo de sus miembros se ha caracterizado por el rigor científico, el patriotismo y la obertura académica, y así sigue manteniendo su perseverancia hasta nuestros días.
El recorrido por varias estancias, las pinturas de la capilla y el cuadro del altar, el gran patio y la estatua de San Pablo que lo preside, el claustro con detalles ornamentales de gran belleza, el jardín elevado de Mercè Rodoreda, las cerámicas pintadas de Llorenç Passoles, destacando su excepcional obra “El cicle de la vida de Sant Pau” y otros elementos ornamentales, documentado todo ello con las explicaciones de la sra. Maria Rosa Ballester -nuestra cordial acompañante-, ha sido una visita con amplia información histórica, instructiva y recomendable.

Today we visited The House of Convalescence St. Paul, historic and current headquarters of the Institute of Catalan Studies, and magnificent Baroque landmark building, considered one of the most successful of Catalan art of the seventeenth century. It was built between the years 1629 and 1680, thanks to the legacies of Lucrecia of Gualba, Victoria Astor, Helena Soler, Pau Ferran and others, for the convalescence of the sick neighbor's Hospital of the Holy Cross.
L'Institut d'Estudis Catalans was born June of 1907, founded by Enric Prat de la Riva and other intellectuals including Antoni Rubió i Lluch, who was appointed president, Joseph Pijoan i Sotero, who was appointed secretary. The Institute's objective was and remains the restoration and organization of everything related to culture genuinely Catalan. Despite the stifling political ostracism and lived in several stages since its founding, the work of its members has been characterized by scientific rigor, patriotism and academic overture, and thus continues to maintain his perseverance until today.
The journey through several rooms, the paintings of the chapel and the altar table, the large courtyard and the statue of St. Paul as Chairman, the cloister with ornamental details of great beauty, the garden of high Rodoreda Mercedes, painted ceramics Llorenç Passol, highlighting their exceptional work "The Life Cycle of Sant Pau" and other ornamental features, all with documented explanations of the sra. Maria Rosa Ballester-our-friendly companion, has been a visit with extensive historical information, instructive and recommended.

Visitants-22 persones
Preu: Gratuït
+ info: lavilluis@gmail.com
Publicado por No hay comentarios:

TERMES ROMANES

Fotos: M.Vallvé














Dimecres 7 Maig 2008


TERMES ROMANES
SANT BOI DE LLOBREGAT
Av.Maria Girona cantó C/ Hospital



La visita d'avui s'ha desenvolupat en els següents llocs: les Termes Romanes, el Museu Can Torrents, un passeig pel nucli antic veient restes de l'època medieval i moderna i l'interior de l'església parroquial.
Les Termes Romanes, instal·lacions de caràcter privat millor conservades de Catalunya, es van descobrir en l'any 1953 fruit de la casualitat, el sr. Carles Martí (cronista local) va trobar un document on figuraven escrits que revelaven l'existència d'una Mesquita, es van iniciar les excavacions descobrint a la fi d'octubre de 1953 el frigidarium (piscina d'aigua freda) de les Termes.
Ens han informat de la història de les termes en general, els orígens de la qual són grecs i ampliats en més estades pels romans, la cultura dels banys i el sistema constructiu.
Can Torrents, actual seu del Museu de Sant Boi de Llobregat, és una casa pairal datada del segle XVI i que ha conservat en la seva construcció bona part de la seva estructura arquitectònica bàsica, aprofitament de murs romans.
L'església parroquial de Sant Baldiri d'estil barroc d'una sola nau, consta de sis capelles laterals entre les quals destaca la de la Pietat (hi ha la tomba de Rafael Casanova). A la sagristia es conserva el retaule de Sant Baldiri, de Lluís Dalmau (1448).
Va finalitzar la seva construcció a mitjan segle XVIII, es va realitzar aprofitant part de l'antiga església romànica del segle X.

La visita de hoy se ha desarrollado en los siguientes lugares: las Termas Romanas, el Museo Can Torrents, un paseo por el casco antiguo viendo restos de la época medieval y moderna y el interior de la iglesia parroquial.
Las Termas Romanas, instalaciones de carácter privado mejor conservadas de Cataluña, se descubrieron en el año 1953 fruto de la casualidad, el sr. Carlos Martí (cronista local) encontró un documento dónde figuraban escritos que revelaban la existencia de una Mezquita, se iniciaron las excavaciones descubriendo a finales de octubre de 1953 el frigidarium (piscina de agua fría) de las Termas.
Nos han informado de la historia de las termas en general, cuyos orígenes son griegos y ampliados en más estancias por los romanos, la cultura de los baños y el sistema constructivo.
Can Torrents, actual sede del Museo de Sant Boi de Llobregat, es una casa solariega del siglo XVI y que ha conservado en su construcción buena parte de su estructura arquitectónica básica, aprovechamiento de muros romanos.
La iglesia parroquial de Sant Baldiri de estilo barroco de una sola nave, consta de seis capillas laterales entre las cuales destaca la de la Piedad (donde reposan los restos de Rafael Casanova). En la sacristía se conserva el retablo de Sant Baldiri, de Luis Dalmau (1448).
Finalizó su construcción a mediados del siglo XVIII, aprovechando parte de la antigua iglesia románica del siglo X.

The visit today has been developed at the following locations: the Roman Baths, the Museum Can Torrents, a walk through the Old Town seeing the remnants of medieval and modern, inside the parish church. The Roman Baths, a private facility best preserved of Catalonia, were discovered in 1953 the result of chance, sr. Carlos Marti (local chronicler) found a document which contains writings that revealed the existence of a mosque, began excavations discovering in late October 1953 the frigidarium (cold water pool) of Hot Springs.
We have reported the story of the baths in general, whose origins are Greek and extended stays at over by the Romans, the culture of the bathrooms and constructive system.
Can Torrents, current headquarters of the Museum of Sant Boi de Llobregat, is a sixteenth century manor house and has retained its construction in much of its basic architecture, use of Roman walls. The parish church of Sant Baldiri baroque style of a single spacecraft, consists of six side chapels including highlights of the Piety (where lie the remains of Rafael Casanova). In the sacristy is retained altarpiece Sant Baldiri, Luis Dalmau (1448).
It ended its construction in mid-eighteenth century, drawing some of the old century Romanesque church X.

Preu: 2,10 €
Visitants-22 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
Publicado por No hay comentarios: