REFUGI 307























Dimecres 15 de octubre de 2008

REFUGI 307
C/ Nou de la Rambla, 169

El refugi 307, situat en el barri de Poble Sec, és el testimoniatge d'un dels fets més significatius de la guerra civil espanyola.
Ens han acompanyat en la visita, les senyoretes Mamin i Leila que amb gran eloqüència i professionalitat ens han explicat les vivències de molts dels veïns, que àdhuc avui habiten en el barri, van participar en la construcció i van usar el Refugi per a protegir-se.
Barcelona va ser la primera ciutat de la República que va sofrir els bombardejos aeris, el primer el dia 16 de Març de 1937 (màquines de matar-Savoies S-79) enviades pel dictador italià Benito Mussolini. Anteriorment el dia 13 de Febrer de 1937, havia rebut el primer bombardeig naval pel creuer italià “Eugenio Savoia” que va afectar la part alta de la ciutat i la fàbrica de material aeronàutic “Elizalde” El dia 16 de març de l938 (segon bombardeig, just un any després) passades les deu de la nit les sirenes advertien del perill imminent de bombardeig, la por es va fer realitat al sentir-se la remor dels avions en la foscor. Barcelona va ser bombardejada, de forma salvatge i indiscriminada, atacant la població civil durant tres llargs dies, sofrint un total de dotze atacs aeris, ocasionant més de mil tres-centes víctimes i ferides més de dues mil, totes elles innocents. Aquest indiscriminat i salvatge atemptat amb la finalitat de castigar, va violar les lleis internacionals, contra els drets humans de la població civil. Fa més de 70 anys, però no es pot oblidar.
Després dels primers bombardejos es va veure que l'ocupació en massa dels subterranis del metre i ferrocarril, era insuficient i es cap a necessari la construcció de més resguards. Es van construir 1400 refugis repartits per tota la ciutat per a emparar una població de 100.000 persones. Els ciutadans, dones, nens i persones majors, en el seu defensa i assessorats per La Junta de Defensa Passiva de la Generalitat de Catalunya, van assumir la seva construcció, excavant amb l'ajuda de pics i pales, úniques eines utilitzades per a penetrar en el subsòl.
El refugi 307 un dels més grans i millor realitzats -ho diuen els entesos- ,tenia una capacitat per a albergar unes 2000 persones, els primer metres del traçat de galeria ( galeria de mina recoberta de maons ceràmics i reforç en la part superior amb volta a la catalana ) es va fer en ziga zaga per a protecció de la metralla de les explosions, disposava: de càmeres higièniques situades en l'entrada, de guarderia per a recolliment dels nens, infermeria, bancs de fusta adossats als costats de les parets per a la comoditat dels refugiats mentre esperaven el cessament del perill aeri, aigua d'una font natural, la il·luminació es realitzava amb llums de petroli.
En el recinte exterior s'han habilitat uns plafons amb fotografies i escrits que rememoren els esdeveniments d'aquella pacient i sempre heroica resistència civil, reconeguda, admirada i respectada més enllà de les nostres fronteres.
En plena batalla d'Anglaterra en l'any 1940, el premier Winston Churchill va demanar als ciutadans britànics la mateixa resistència que havia demostrat tenir el poble de Barcelona.

El refugio 307, situado en el barrio de Poble Sec, es el testimonio de uno de los hechos más significativos de la guerra civil española.
Nos han acompañado en la visita, las señoritas Mamen y Leila que con gran elocuencia y profesionalidad nos han explicado las vivencias de muchos de los vecinos, que aun hoy, habitan en el barrio participaron en la c
onstrucción y usaron el Refugio para protegerse.
Barcelona fue la primera ciudad de la República que sufrió los bombardeos aéreos, el primero el día 16 de Marzo de l937 (máquinas de matar-Savoies S-79) enviadas por el dictador italiano Benito Mussolini. Anteriormente el 13 de Febrero de 1937, había recibido el primer bombardeo naval por el crucero italiano"Eugenio de Savoia" que afectó la parte alta de la ciudad y la fábrica de material aeronáutico "Elizalde"
El día 16 de marzo de l938 (segundo bombardeo, justo un año después), pasadas las diez de la noche las sirenas advertían del peligro inminente de bombardeo, el mi
edo se hizo realidad al sentirse el rumor de los aviones en la oscuridad. Barcelona fue bombardeada de forma salvaje e indiscriminada, atacando a la población civil durante tres largos días, sufriendo un total de doce ataques aéreos, ocasionando más de mil trescientas víctimas y heridas más de dos mil, todas ellas inocentes. Este indiscriminado y salvaje atentado con el fin de castigar, violó las leyes internacionales, contra los derechos humanos de la población civil. Hace más de 70 años, pero no se puese olvidar.
Después de los primeros bombardeos se vio que la ocupación en masa de los subterráneos del metro y ferrocarril, era insuficiente y se hacia necesario la construcción de más resguardos. Se construyeron 1400 refugios repartidos por toda la ciudad para amparar una población de 100.000 personas. Los ciudadanos, mujeres, niños y personas mayores, en su defensa y asesorados por La Junta de Defensa Pasiva de la Generalidad de Cataluña, asumieron su construcción, excavando con la ayuda de picos y palas, únicas herramientas utilizadas para penetrar en el subsuelo
El refugio 307 uno de los más grandes y mejor realizados -lo dicen los entendidos- ,tenía una capacidad para albergar unas 2000 personas, los primeros metros del trazado de galería ( galería de mina recubierta de ladrillos cerámicos y refuerzo en la parte superior con vuelta a la catalana ) se hizo en zigzag para protección de la metralla de las explosiones, disponía de: cámaras higiénicas situadas en la entrada, guardería para recogimiento de los niños, enfermería, bancos de madera adosados a los lados junto a las paredes para la comodidad de los refugiados mientras esperaban el cese del peligro aéreo, agua de una fuente natural, iluminación que se realizaba con lámparas de petróleo.

En el recinto exterior se han habilitado unos plafones con fotografías y escritos que rememoran los acontecimientos de aquella paciente y siempre heroica resistencia civil, reconocida, admirada y respetada más allá de nuestras fronteras.
En plena batalla de Inglaterra en el año 1940, el premier Winston Churchill pidió a los ciudadanos británicos la misma resistencia que había demostrado tener el pueblo de Barcelona.

The shelter 307, located in the neighborhood of Poble Sec, is the testimony of one of the most significant events of the Spanish Civil War.
We were accompanied on the visit, the ladies Mamen and Leila that with great eloquence and professionalism we have explained the experiences of many of the neighbors, who still live in the neighborhood, participated in construction Refuge and used them to protect themselves.
Barcelona was the first city in the Republic who suffered the bombing, the first day on March 16, 1937 (killing machines-Savoie S-79) sent by Italian dictator Benito Mussolini. Earlier on February 13, 1937, had received the first naval bombardment by the Italian cruise ship "Eugenio Savoia" that hit the upper part of the city and the factory of aeronautical equipment "Elizalde".
The day March 16 in l938 (second bombing, just a year later) past ten in the evening the sirens warning of the imminent danger of bombing, fear became a reality to feel the buzz of aircraft in the dark. Barcelona was bombed, so savage and indiscriminate, attacking the civilian population for three long days, suffering a total of twelve air attacks, causing more than three hundred thousand victims and injured more than two thousand, all of them innocent. This savage and indiscriminate bombing in order to punish, violated international laws, human rights abuses of civilians. For over 70 years, but can not be forgotten.
After the first bombing was that the occupation of the massive underground subway and rail, was insufficient and needed to build more shelters. 1400 shelters were built throughout the city to protect a population of 100,000 people. Citizens, women, children and elderly, in their defense and advised by the Board of Passive Defense of the Generalitat of Catalonia, made its construction, digging with the help of picks and shovels, the only tools used to penetrate underground.
The shelter 307 one of the largest and best-performed what they say the knowledgeable, had a capacity to house about 2000 people, the first meters of the layout of galleries (mine galleries covered with bricks and reinforced at the top returning the Catalan) was done in zigzag for protection of shrapnel from the blasts, have hygienic cameras located at the entrance to nursery recollection of the children, nursing, wooden benches attached to the sides along the walls for comfort of the refugees while awaiting the cessation of the danger air, water from a natural source, the lighting was done with oil lamps.
In the outdoor have been a few panels with pictures and writings that are reminiscent of the events that patient and always heroic civil resistance, recognized, admired and respected beyond our borders.
In full battle for England in 1940, the premier Winston Churchill called the British people the same resistance that had shown the people of Barcelona.

Visitants: 21 persones
Preu: 3,00 €






No hay comentarios: